Ochenta años de las "Normes de Castelló"

Les Normes de Castelló (1932) són no sols el document col·lectiu que adaptava les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans a la situació valenciana, sinó també una fita històrica que assenyala la incorporació del País Valencià a la dinàmica contemporània de la catalanitat. Gràcies al compromís de sectors civils d’avantguarda, les Normes es consolidaren arreu de la societat valenciana, tot constituint, en última instància, el punt de partida dels progressos espectaculars que ha fet la llengua catalana al sud de la Sénia, els darrers vuitanta anys. Ara, en la mesura que constitueixen un monument i un projecte pregonament cívics i a causa del seu component inexcusable de catalanitat, les Normes de Castelló no s’estalvien de la condició de vulnerables, que ens fa mantenir-nos-hi en guàrdia constant.The Normes de Castelló (1932) are not just a collection of documents adapting the Normes Ortogràfiques of the Institut d’Estudis Catalans to the Valencian situation, but also a historical landmark which marks the incorporation of the Valencian Community into the contemporary dynamic of Catalanism. Thanks to the commitment of pre-war civil sectors, the Normes became consolidated in Valencian society, ultimately proving to be the starting point of the spectacular progress made by the Catalan language to the south of the River Sénia in the last 80 years. Today, to the extent that they constitute a civic monument and proclamation, and given their inescapable association with Catalanism, the Normes de Castelló are still vulnerable and hence we must safeguard them constantly.Las Normes de Castelló (1932) son no solo el documento colectivo que adaptaba las Normes ortogràfiques del Institut d’Estudis Catalans a la situación valenciana, sino también un hito histórico que marca la incorporación del País Valenciano en la dinámica contemporánea de la catalanidad. Gracias al compromiso de sectores civiles de vanguardia, las Normes se consolidaron alrededor de la sociedad valenciana, construyendo, en última instancia, el punto de partida de los progresos espectaculares que ha hecho la lengua catalana por el sur de la Sénia, los últimos ochenta años. Ahora, en la medida que constituyen un monumento y un proyecto profundamente cívicos y a causa de su componente inexcusable de catalanidad, las Normes de Castelló no se salvan de la condición de vulnerables, lo que hace que nos mantengamos en guardia constante